dimecres, 7 de març del 2018

AQUEST ANY TAMPOC

Resultat d'imatges de olga xirinacs


Aquest any tampoc. El Premi d'Honor, en la vigília del Dia de la Dona ha anat a parar a un altre home. La diferència continua sent notable, entre homes i dones, en aquest premi i en molts altres. Potser pensaven que dos anys seguits premiant dones ja era un excés, qui sap.

No vull entrar en mèrits ni en gustos literaris. Alguns amics se'm van molestar quan, fa uns anys, vaig manifestar que a alguns premiats no els veia prou honor, encara. Crec que aquest premi demana personatges consolidats, amb una llarga trajectòria. Potser això de fer campanya a favor de la nostra escriptora viva preferida ha perjudicat les possibilitats, qui sap.

El món de la cultura no sol ser just, molts aspectes convergeixen en qualsevol certamen. Els óscars del cinema en són un dels paradigmes. Cal recordar com a Joana Raspall li vam començar a fer cas quan va fer cent anys i que Montserrat Abelló va rebre el premi a una edat molt avançada, noranta anys, tot un símptoma. Olga Xirinacs continuarà sent el que és, amb Premi o sense. Som nosaltres, aquest país tan poc agraït, els qui en sortim perjudicats. Hi ha oblits, i aquest n'és un, i molt greu, que em costen d'entendre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada