Mires la ciutat i penses tants retorns al capvespre, passejant despreocupada, amb els llibres d'estudi, parlant de cinema amb Pol. ¿Saps que et comparava amb la femme douce de Bresson? T'havia agradat que et retratés entre els salzes, sobre l'herba, emergint de la boira, com una aparició. La boira del riu, freda, viscosa, mentre algú prenia les teves mans entre les seves...
Xirinacs, Olga, Tempesta d'hivern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada