divendres, 12 de febrer del 2016

OBRO UNA PORTA AL FONS...





Obro una porta al fons i algú es belluga en somnis.
He vist el vell armari i el mirall
com un mar vertical
on els ulls es capbussen i la imatge
travessa sense fred l'espai glaçat.
Hi ha un retrat i un paisatge
i a cada cantonada un àngel nu
que somriu des de sempre
sobre el goig i la mort, sobre el desig,
la febre i el desfici. Mals d'amor
i el nom d'algun difunt per tot seguici.

Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus

2 comentaris:

  1. Sempre que s'obre una porta, entren paraules portades pel vent, disposades a fer-nos companyia i si són en forma de bonic poema, serem una mica més feliços...

    ResponElimina
  2. Sentim la porta oberta. Cap els somnis.

    ResponElimina