divendres, 7 d’agost del 2015

LA PRINCESA NUA (1985)



Tots els camins que has fet tornen a tu
per terra i mar en una tarda estesa
com el vol poderós de l'au marina. 
Tinc finestres a mar, són els meus ulls
que inventen sobre tu la nova història
del temps que m'has donat sense saber-ho.

Dic el teu nom al vent i el porta lluny,
beso el reflex del cos sobre les aigües
del vespre més encès. Et sé llegir
les mans de dona ardent i aventurera,
que es ven per poc al foraster afamat. 

No has acabat de perdre la finesa
del teu llit de senyora. Cada nit,
princesa nua, t'escriuré a la pell
les paraules que tu m'has ensenyat.


Olga Xirinacs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada